El PIB és un bon indicador del benestar econòmic?

Sovint es sol afirmar que el PIB és el millor indicador de benestar econòmic d'una societat. Un cop que sabem què és, podem avaluar aquesta afirmació. Com be sabem el PIB, mesura tant la renda total de l'economia com la seva despesa total en bens i serveis. Per tant, el PIB per càpita indica la renda i la despesa de la persona mitjana de l'economia. Com la majoria de les persones preferirien rebre una renda major i gaudir d'una despesa major, el PIB per càpita sembla un indicador lògic de benestar econòmic del individu mig. 

Però, algunes persones discuteixen de la validesa del PIB com indicador de benestar. El senador Robert Kennedy, quan es va presentar a les eleccions presidencials en el 1968, va fer una commovedora crítica a aquests indicadors econòmics:

"El Producte Interior Brut no té en compte la salut dels nostres fills, la qualitat de la seva educació o el gaudi que experimenten quan juguen. No inclou la bellesa de la nostra poesia ni la força dels nostres matrimonis, la intel·ligència del nostre debat públic ni la integritat dels nostres funcionaris públics. No mesura ni el nostre coratge ni la nostra saviesa, ni la nostra devoció al nostre país. Ho mesura tot, en suma, excepte el que fa que la vida valgui la pena i pugui dir-nos-ho tot sobre els Estats Units, excepte perquè estem orgullosos de ser americans."

Una gran part del què va dir Robert Kennedy era correcte. Per què ens interessa llavors el PIB? Perquè un elevat PIB si que ens ajuda, en realitat, a viure bé. El PIB no mesura la salut dels nostres fills, però els països que tenen un PIB major poden permetre's una assistència sanitària millor pels seus nens. El PIB no mesura la qualitat de l'educació, però els països que tenen un PIB major poden permetre's ensenyar a més ciutadans a llegir i a gaudir de la poesia. EL PIB no té en compte la nostra intel·ligència, la nostra integritat, el nostre coratge, la nostra saviesa o la nostra devoció al país, però tots aquesta laudables atributs són més fàcils de fomentar quan la població està menys ocupada en poder cobrir les necessitats materials vitals. En suma, el PIB no mesura directament les coses que fan que la vida mereixi la pena, però si la nostra capacitat per aconseguir allò que fa que mereixi la pena.

Però, el PIB no és un indicador perfecte del benestar. No inclou algunes coses que contribueixen a viure bé. Una és l'oci. Suposem, per exemple, que tots els membres de l'economia comencessin de sobte a treballar tots els dies de la setmana en comptes de gaudir l'oci dels caps de setmana, es produirien més bens i serveis i el PIB augmentaria. Però, malgrat l'augment del PIB no deuríem extreure la conclusió de que ha millorat el benestar de tot el món. La pèrdua provocada per la reducció de l'oci contrarestaria el guany derivat de la producció i del consum d'una quantitat major de bens i serveis.

Com el PIB utilitza preus de mercat per valorar els bens i els serveis, exclou el valor de quasi totes les activitats que es realitzen fora dels mercats. En concret, omet el valor dels bens i serveis produïts a la llar. Quan un xef prepara un menjar deliciós i ho ven en un restaurant, el valor d'aquest menjar forma part del PIB. Però si prepara el mateix menjar per la seva família, el valor que ha afegit als ingredients no s'inclou en el PIB. Així mateix, l'atenció dels nens a les guarderies forma part del PIB, mentre que no passa així quan l'atenció que els hi dispensen els seus pares a casa seva. El voluntariat també contribueix al benestar dels membres de la societat, però el PIB no reflexa aquesta contribució.

Altre cosa que exclou el PIB és la qualitat del medi ambient. Imaginem que el govern eliminés tota la normativa relacionada amb el medi ambient. En aquest cas, les empreses podrien produir bens i serveis sense tenir en compte la contaminació que produeixen, pel què és possible que el PIB augmentés. Però, el més probable és que el benestar disminuís. L'empitjorament de la qualitat de l'aire i de  l'aigua anul·laria amb tretzes l'augment del benestar derivat de l'increment de la producció.

El PIB tampoc diu res sobre la distribució de la renda. Una societat en la que 100 persones tinguin una renda anual de 50.000 $ té un PIB de 5 milions de dòlars, i, com és d'esperar, un PIB per càpita de 50.000 $. El mateix passa en una societat en la que 10 persones guanyin 500.000 $ i 90 no tinguin res Poques persones considerarien que aquestes dos situacions són equivalents. El PIB per càpita indica què passa amb la persona mitjana, però desprès d'aquesta mijtana hi ha una gran diversitat d'experiències personals.

Al final, podem extreure la conclusió de que el PIB és un bon  indicador del benestar econòmic per la majoria de les finalitat, però no per a totes. És important tenir present el que inclou i el què exclou. 

Escrit per Núria Serra i Dulcet