Producte Interior Brut (PIB)
El Producte Interior Brut (PIB pm) a preus constants, és una mesura agregada que expressa el valor monetari de la producció de béns i serveis finals, tant d’Espanya com d’Itàlia i de la mitjana dels països integrants de la Unió Europea, durant els períodes expressats en taxes de variació anual. Com podem comprovar tant a la taula (núm. 1) com en el gràfic (núm. 2), a Espanya juntament amb la Unió Europea el PIB comença a reduir-se en el període del 2009, en canvi a Itàlia la reducció del PIB va començar l’any abans 2008.
A Espanya el fre del creixement no és tant elevat com a Europa i a Itàlia, però a partir del 2010 Itàlia va guanyar la cursa i tot i tenint un baix creixement el té més elevat que Espanya, i des de les hores cap dels dos han superat la mitjana Europea. En el gràfic (núm. 3) es pot visualitzar que Estats Units està en la primera posició en la grandària del PIB a nivell mundial, el segueix Xina i Japó, Alemanya està situada en la cinquena posició, Regne Unit a la setena i França la nouera, Itàlia està en la desena posició amb un PIB 1.774 de mils de milions de $ i Espanya se situa en la tretzena amb un PIB 1.369 de mils de milions de $. Aquest gràfic també ens ajuda per comprovar que el PIB no és un indicador de qualitat de vida ni de benestar econòmic si ens fixem en les posicions dels països.
La Renda Nacional Bruta per càpita en dòlars de paritat per poder adquisitiu (núm. 4) és l’ajust econòmic per a comparar d’una manera més realista el nivell de vida entre els diferents països, essent la l’altra punt de vist del gràfic (núm. 3).
Índex de preus al consum (IPC)
Tenint en compte l’Índex de Preus al Consum (IPC), que serveix per calcular l’evolució dels preus dels bens i serveis representatius de les despeses de consum de les llars. Si comparem els dos països tenint en compte com a any base el 2005 amb ponderacions fixes, com es pot apreciar al gràfic (núm. 5 i 6) Espanya ha restat sempre amb un IPC més alt que a la mitjana Europea mentre que Itàlia s’ha mantingut per sota. Si comparem la taxa de variació del IPC entre els períodes, podem comprovar en el gràfic (núm. 7 i 8) que Itàlia es manté al mateix ritme que la mitjana europea, mentre que Espanya a l’any 2009 ja una baixada en el nivell de preus generals fins que al 2010 es torna a igualar amb Itàlia i la UE.
El comerç exterior
El comerç exterior (internacional) taula (núm. 9) serveix per comparar la interacció de les exportacions i importacions, i a l’hora saber-ne les exportacions netes, que surten de restar a l’import de les exportacions, el de les importacions. Pel què fa a les exportacions gràfic (núm. 10) veiem que Itàlia dobla la xifra respecte a Espanya, cosa que a l’any 2011 la diferència no sembla marcar tanta distància. I si ens referim a les importacions gràfic (núm. 11), la diferència entre els dos països no és tant rellevant, però no obstant, Itàlia sempre manté un nivell superior respecte a Espanya.
Observant la balança comercial gràfic (núm. 13), també anomenada “de béns” o “de mercaderies”, és a on es registren els pagaments i els cobraments procedents de les importacions i exportacions de bens tangibles. És a dir, a l’hora és l’import absolut de les exportacions netes essent des de les exportacions les importacions. Veiem que tant un país com l’altre no són autosuficients tenint un valor negatiu. Espanya ha tingut un import molt elevat d’importacions respecte les exportacions, i això ha fet que les exportacions netes tinguin un import negatiu, però a mesura que han anat passant els anys progressivament l’import s’ha anat anivellant. Pel què fa a Itàlia, l’import de les exportacions netes no és tant enlairada ja que el valor total de les exportacions i les importacions es toquen fre a fre, essent un pèl més elevades les importacions.
El mercat laboral
El mercat laboral està composat per la població activa que és la quantitat de persones que s’han incorporat al marcat de treball, és a dir, que tenen treball o el busquen actualment. Dins d’aquest grup, hi ha la població ocupada que és el gruix de població activa que efectua un treball remunerat, i la part de la població parada que no troba feina, i d’aquí en prové la xifra d’atur. Si ens fixem en el gràfic (núm. 15) observem que la població ocupada i parada han interactuant de forma inversa, ja que a mesura que ha passat els períodes la població ocupada ha anat disminuint progressivament, cosa que la població parada ha anat augmentant.
Si veiem la taxa d’atur gràfic (núm. 16) en la població activa, que és la part proporcional que ocupa la població parada dins de la població activa. Espanya a partir al 2006 tenia una taxa similar a la mitjana europea, però comença a arrencar amb unes taxes elevades altament superiors tant a la mitjana europea com a Itàlia, que és manté amb uns nivells constants entre el 6 i 8% però inferiors a la mitjana de la Unió Europea que es troba entre el 8 i 9%.
Donat que Espanya té alts nivells d’atur i l’hem comparat amb la mitjana europea, farem una comparació més minuciosa amb la resta de països de la UE. I veiem que Espanya amb la resta de països de la Unió Europea, veiem que Espanya és el país amb més atur amb un 21,2%, el segueix Grècia amb un 16,5%, Irlanda amb un 14,3%, i Portugal amb un 12,1%. Pel què fa a França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya es mantenen per sota del 10% d’atur.
Dèficit fiscal i deute públic
Varis països de la Unió Europea de la zona euro tenen elevats dèficits fiscals i deute públic respecte el PIB, entre ells està Grècia amb un dèficit fiscal del 12,7% i un deute públic del 152,0% respecte el PIB, Espanya té un dèficit fiscal del 12,3% i un deute públic del 64% respecte el PIB, el cas d’Itàlia té un dèficit fiscal del 5,8% i un deute públic del 120% respecte el PIB, com podem comprovar supera pel doble el deute públic d’Espanya.
Espanya per fer front a la situació de dèficit pressupostari va prendre mesures de retallades en la despesa pública, que comportarien una disminució del salari dels funcionaris del 5% de mitjana i una reducció d’algunes mesures socials com la congelació de les pensions. En el cas d’Itàlia el govern italià va presentar un pla d’austeritat per estalviar 24.000 milions d’euros entre el 2011 i 2013. Les principals mesures són la disminució dels salaris dels treballadors públics, retallades en la despesa, augment de l’edat de jubilació d’alguns treballadors estatals i la reducció dels fons pels governs locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel comentari, en tant bon punt sigui possible el contestaré.