Els mercats no sempre aconsegueixen per si sols una assignació desitjable dels recursos. Quan considerem que el resultat del mercat és ineficient o injust, es possible que els poders públics puguin intervenir i millorar la situació. Però, abans de defensar la intervenció dels poders públics, és necessari examinar un fet més: els poders públics també són una institució imperfecte. El camp de l'economia política (anomenat en ocasions camp de l'elecció pública) aplica els mètodes de l'economia per estudiar com funciona el govern.
La paradoxa de la votació de Condorcet
La majoria de les societats avançades es basa en principis democràtics per decidir la política del govern. Per exemple, quan una ciutat ha d'escollir entre dos llocs per construir un nou parc, existeix una senzilla manera d'escollir: la majoria se'n surt amb la seva. Però, en quasi totes les qüestions el número de resultats possibles es molt superior a dos. Per exemple, el nou parc podria ubicar-se en molts llocs. En aquest cas, com va assenyalar divinament el Marqués de Condorcet, teòric polític francès del segle XVIII, la democràcia podria tenir alguns problemes al tractar d'escollir un dels resultats.
Suposem, per exemple, que hi ha tres resultats possibles anomenats A, B i C, i tres tipus de votants que les preferències es mostren a la taula. L'alcalde de la nostra ciutat vol agregar aquestes preferències individuals per trobar les preferències del conjunt de la societat. Com ha de fer-ho?
 |
| Paradoxa de votació de Condorcet |
Al principi, pot provar amb algunes votacions entre parells d'opcions. Si demana als votants que escullin primer entre B i C, els votants de tipus 1 i 2 votaran a favor de B, pel que donaràn la majoria a B. Si a continuació demana als votants que escullin entre A i B, els votants de tipus 1 i 3 votaran a favor d'A, pel què A obtindrà la majoria. Observant que A derrota a B i que B enfonsa a C, l'alcalde podria arribar a la conclusió de que A és l'elecció clara dels votants.
Però un moment; suposem que l'alcalde demana llavors als votants que escullin entre A i C. En aquest cas, els votants de tipus 2 i 3 votaran a favor de C, pel què C obtindria la majoria. És a dir, en una votació per majoria entre parells d'opcions A derrota a B, B derrota a C i C derrota A. Normalment és d'esperar que les preferències mostrin una propietat anomenada transitivitat: si es prefereix A a B, i B a C, és d'esperar que es prefereix A a C. La paradoxa de Condorcet es que els resultats democràtics no sempre obeeixen a aquesta propietat. La votació entre parells d'opcions podria generar preferències transitives a la societat, depenent de la pauta de preferències individuals, però com mostra l'exemple, no es pot confiar en què passi així.
Una conseqüència de la paradoxa de Condorcet és que l'ordre en el què es vota pot afectar al resultat. Si l'alcalde proposa escollir primer entre A i B i després comparar el resultat amb C, la ciutat acaba escollint C. Però si els votants escullen primer entre B i C i desprès ho comparen amb A, la ciutat escollirà A. I si els votants escullen primer entre A i C i després comparen el resultat amb B, la ciutat acaba escollint B.
La paradoxa de Condorcet permet extreure dos lliçons. L'elecció estricta és que quan hi ha més de dos opcions, l'elecció de l'ordre en què es vota sobre les diferents possibilitats pot influir poderosament en el resultat d'unes eleccions democràtiques. L'elecció general és que la votació per majoria no ens diu per si sola quin resultat vol realment la societat.
Extret del llibre de Principis d'Economia d'en Gregory Mankiw ISBN: 0-324-42351-9
Escrit per Núria Serra i Dulcet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel comentari, en tant bon punt sigui possible el contestaré.