Els controls dels preus (oferta, demanda i política econòmica)

Per veure com afecten els controls dels preus als resultats del mercat, examinarem el mercat del pa. Si el pa es ven en un mercat competitiu no està regulat per l'estat, el seu preu s'ajusta per equilibrar l'oferta i la demanda: al preu d'equilibri, la quantitat de pa que volen adquirir els compradors és exactament igual a la que volen vendre els venedors. Per concreta suposem, que el preu d'equilibri és d'1€. 

És possible que no tot el món estigui content amb el resultat d'aquest procés del lliure mercat. Suposem que l'Associació Nacional de Consumidors de Pa es queixa de que el preu d'1€ és massa alt perquè tot el món en pugui gaudir al dia. Entretant, l'Organització Nacional de Forners es queixa que el preu d'1€ -resultat d'una forta competència- és massa baix i està reduint la renda dels seus membres. Els dos grups pressionen al govern perquè aprovi la llei que alteri el resultat del mercat controlant directament el preu. 

Naturalment, com els compradors d'un bé sempre volen pagar un preu més baix mentre que els venedors volen cobrar un preu més alt, els interessos dels dos grups estan en conflicte. Si les pressions de l'associació de consumidors de pa tenen èxit, el govern imposa el preu legal més baix al que pot vendre's el pa. El preu mínim és aquell preu legal més baix al que pot vendre's i el preu màxim és el preu legal més alt al que es pot vendre's.

Com afecten els preus màxims als resultats del mercat

Si s'imposa els preus màxim als productes

Quan el govern, mogut per les queixes i els donatius dels consumidors de pa per les campanyes presidencials, imposa un preu màxim en el mercat del pa, els resultats poden ser dos; que sigui rellevant o que no ho sigui. Si un preu màxim és rellevant, que el govern imposa un preu màxim del pa de 0,5€, com el preu d'equilibri és d'1€ i és superior al preu màxim, aquest imposa una restricció rellevant al mercat. Les forces de l'oferta i la demanda han de portar el preu al nivell d'equilibri, però quan el preu del mercat és igual al màxim, no pot pujar més. Per tant, el preu de mercat és igual al preu màxim. A aquest preu, la quantitat demandada de pà (125 barres) és superior a l'oferta de pa (75 barres). Hi ha escassetat de pa, pel que algunes persones que volen comprar pa al preu vigent no poden. 

Quan hi ha escassetat de pa a causa d'aquest preu màxim, es desenvolupa de forma natural un mecanisme per racionalitzar-lo. Aquest pot consistir en la formació de llargues files: els compradors que estan disposat a arribar abans i a fer cua per aconseguir una barra de pa, mentre que els que no estan disposar a esperar no n'aconsegueixen cap. Els venedors també podrien racionar el pa d'acord amb els seus propis biaixos personals, venent només als seus amics, als familiars o als membre del seu grup racial o ètnic.

Per tant, quan el govern estableix un preu màxim que imposa una restricció rellevant en un mercat competitiu hi ha escassetat del be, pel que els venedors deuen racionalitzar els bens escassos entre el gran nombre de possibles compradors. 

Preu màxim en el mercat de la gasolina

En el 1973 la OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) va pujar el preu del cru en els mercats mundials del petroli. Com el cru és el principal factor que s'utilitza per produir gasolina, l'increment dels preus del petroli va reduir l'oferta de gasolina. La formació de llargues cues en les estacions de servei d'Estats Units es va convertir en un cas habitual i els automobilistes sovint havien d'esperar durant hores per respostar gasolina.

Qui fou el responsable de les llargues cues? La majoria de les persones la culpa fou de l'OPEP, és innegable que si la OPEP no hagués apujat el preu del cru, no hi hagués hagut escassetat de gasolina. Però, els economistes culpen a la legislació que va limitar el preu que podien cobrar les companyies petroleres per la gasolina.

Si es fixa un preu màxim en el preu de la gasolina

En el gràfic mostra el què va passar desprès de que una pujada del preu de cru (factor necessari per produir gasolina) desplaça la corba d'oferta cap a l'esquerra de O a O1. És un lliure mercat, el preu hagués pujat de P1 a P2. Però, el preu màxim impedeix que pugi. Al preu màxim rellevant, els consumidors estan disposats a comprar Q1, però els productors de gasolina estan disposats a vendre a Qo. La diferència entre la quantitat demanada i l'oferta; Qd-Qo, es mesura amb escassetat.

Extret del llibre de Principis d'Economia d'en Gregory Mankiw ISBN:  0-324-42351-9

Escrit per Núria Serra i Dulcet