Per què discrepen els economistes?

 "Si tots els economistes es posessin un al costat de l'altre, no arribarien a cap conclusió" (George Bernard Saw)

Economistes: Marx, Friedman, Say, Keynes, Smith, Galbraith, Clark, Mill i Velben.

Sovint es sol criticar als economistes en el seu conjunt per donar consells contradictoris als responsables de la política econòmica. El president Ronald Reagan digué en broma en una ocasió que si el joc del Trivial Persuit es dissenyés per economistes, tindria 100 preguntes i 3.000 respostes.

Per què sembla que tant sovint els economistes donen consells contradictòries als responsables de la política econòmica? Perquè els economistes poden discrepar sobre la validesa de les diferents teories positives del mode de funcionament del món, i també poden tenir valor diferent, i per tant, punts de vista normatius diferents sobre el què ha d'aconseguir la política econòmica. 

Fa milions d'anys enrere, els astrònoms debatien sobre quin era el centre del sistema solar: la terra o el sol. Últimament, els meteoròlegs estan debatin sobre la possibilitat de que la terra estigui experimentant un escalfament global i, si és així, per què. La ciència intenta comprendre el món que ens envolta. No és sorprenent que, a mesura que es segueix investigant, els científics discrepin sobre l'absoluta veritat.

Els economistes solen discrepar per la mateixa raó, l'economia és una ciència jove i encara queda molt per aprendre. Els economistes en ocasions discrepen perquè tenen pressentiments diferents sobre la validesa de les diferents teories o sobre la magnitud d'importants paràmetres que mesuren la relació entre les variables econòmiques.

؟ Per exemple, els economistes discrepen sobre la conveniència de que el govern gravi una renta de les llars o el seu consum (despesa). Els que són partidaris de que es substitueixi l'impost actual sobre la renda per un impost sobre el consum creuen que aquest canvi animaria a les llars a estalviar més, ja que la renda que s'estalvia no estaria subjecte a impostos. Un augment de l'estalvi acceleraria, a la vegada, el creixement de la productivitat i dels nivells de vida. Els defensors del impost actual sobre la renda creuen que l'estalvi de les llars no respondria molt a un canvi de la legislació tributaria. Aquests dos grups d'economistes tenen opinions normatives diferents sobre el sistema tributari, ja que tenen idees positives diferents sobre la sensibilitat de l'estalvi als incentius fiscals.

∂ Suposem que en Pere i en Pau consumeixen la mateixa quantitat d'aigua del pou del poble. Per pagar el manteniment d'aigua del pou del poble, l'ajuntament grava als seus residents. En Pere té una renda de 50.000 $ i paga 5.000 $ en impostos, és a dir, un 10% de la seva renda. Paula té una renda de 10.000 $ i paga 2.000 $ en impostos, és a dir, un 20% de la seva renda. És justa aquesta política? En cas negatiu, qui paga massa i qui paga excessivament poc? És important que la baixa renda de Paula es degui a una incapacitat mèdica o a la seva decisió d'estudiar art dramàtic? És important que l'elevada renda d'en Pere es degui a que ha rebut una enorme herència o a què està disposat a treballar moltes hores en un monòton treball? 

Es tracta de difícils preguntes sobre les que és probable que discrepem. Si l'Ajuntament contractés a dos experts per a estudiar com ha de gravar aquest impost als seus residents per pagar el pou, no ens sorprendria que donessin consells contradictoris. Aquest senzill exemple mostra perquè els economistes discrepen algunes vegades sobre la política econòmica. Com hem vist abans al examinar l'anàlisi normatiu i positiu, una política econòmica no pot jutjar-se des d'un punt de vista exclusivament científic. Els economistes donen en ocasions consells contradictoris perquè tenen valors diferents. El perfeccionament de la ciència econòmica no ens dirà si en Pere o la Paula qui paga massa. 

Extret del llibre de Principis d'Economia d'en Gregory Mankiw ISBN:  0-324-42351-9

Escrit per Núria Serra i Dulcet